|
María Zambrano
LA
PENSADORA DEL AURA
Nacer sin pasado, sin nada previo a que referirse, y poder
entonces verlo todo, sentirlo, como deben sentir la aurora
las hojas que reciben el rocío; abrir los ojos a la luz
sonriendo; bendecir la mañana, el alma, la vida recibida,
la vida ¡qué hermosura! No siendo nada o apenas nada por
qué no sonreír al universo, al día que avanza, aceptar el
tiempo como un regalo espléndido, un regalo de un Dios que
nos sabe, que nuestro secreto, nuestra inanidad y no le
importa, que no nos guarda rencor por no ser...
...Y como estoy libre de ese ser, que creía tener, viviré
simplemente, soltaré esa imagen que tenía de mí misma, puesto
que a nada corresponde y todas, cualquier obligación, de
las que vienen de ser yo, o del querer serlo.
Zambrano, M.: "Adsum", En Delirio y Destino, Madrid, Ed.
Mondadori, 1989, pp. 21-22
Anar
a Biografia
Anar
a Bibliografia
Anar
a text de Teresa Costa-Gramunt
Anar
a 'aparador del Verdi, dedicat a María Zambrano
Biografia
María
Zambrano neix en Vélez-Màlaga el 22 d'abril
de 1.904, on roman fins els quatre anys, doncs en 1.909,
després d'una breu estada a Madrid, la família
es trasllada a Segòvia, on transcorre la seva adolescència.
Aquests anys, que coincideixen amb la gran amistat del seu
pare, Blas Zambrano, amb Antonio Machado, són de
gran importància en la vida de María Zambrano.
|
En
1.927 María Zambrano assisteix a les classes de José
Ortega i Gasset i de Javier Zubiri en la Universitat
Central de Madrid. Completa així la carrera de Filosofia,
assumint un paper de mediadora entre Ortega i alguns
escriptors joves, com Sánchez Barbut o J.A. Maravall.
En 1.931 és professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica
en la Universitat Central, fins l'any 1.936. Durant
aquests anys treballa en la qual va a ser la seva
tesi doctoral: " La salvació de l'individu en Spinoza".Durant
els anys de la II República coneix i estreny la seva
amistat amb Luis Cernuda, Rafael Dieste, Ramón Gaya,
Miguel Hernández, Camilo José Cela o Arturo Serrano
Plaja, a través de les Missions Pedagògiques i d'altres
iniciatives culturals.
El
14 de setembre de 1.936 María Zambrano contrau matrimoni
amb l'historiador Alfonso Rodríguez Aldave. Poc després
viatja a Xile, on aquest havia estat nomenat secretari
de l'Ambaixada de la República, on fent escala a L'Havana,
coneix a José Lezama Lima i pronuncia una conferència
sobre Ortega i Gasset. En 1.937, el mateix dia que
cau la ciutat de Bilbao, María Zambrano i el seu marit
regressen a Espanya; a la pregunta de per què tornen
si la guerra està perduda, respondran: per això. Fins
el dia de la seva sortida camí de l'exili, María Zambrano
resideix successivament a València i Barcelona. El
seu marit s'incorpora a l'exèrcit, i María Zambrano
col.labora en defensa de la República com Consellera
de Propaganda i Consellera Nacional de la Infància
Evacuada.
|
|
José
Ortega i Gasset amb un grup d'alumnes. María Zambrano
és la segona a la seva esquerra.
Finals dels anys vint, Madrid.
|
|
María
Zambrano en la inauguració de la "Reunió de professors
Espanyols en l'Exili", en l'Aula Magna de la Universitat
de L'Havana.
Setembre de 1943, Cuba.
|
|
El
28 de gener de 1.939 María Zambrano creua la frontera
francesa, camí de l'exili, en companyia de la seva mare,
la seva germana i el marit d'aquesta. Després d'unes
breus estades a París i Nova York es dirigeix a L'Havana,
on retroba a Lezama Lima, convidada com professora de
la Universitat i de l'Institut d'Alts Estudis i Investigacions
Científiques. De L'Havana es dirigeix a Mèxic, on és
nomenada professora de Filosofia en la Universitat San
Nicolás de Gentilhome de Morelia, Michoacán. En 1.943
i 1.944 dicta cursos en el Departament d'Estudis Hispànics
de la Universitat de San Juan de Puerto Rico, així com
en l'Associació de Dones Graduades. També conferencia
en l'Assemblea de Professors d'Universitat en l'exili,
a L'Havana.Al setembre de 1.946 María Zambrano viatja
des de L'Havana a París amb motiu de la defunció de
la seva mare, romanent en aquesta ciutat, en aquests
durs anys de postguerra, fins el 1 de gener de 1.949.
Des d'aquesta data es trasllada a L'Havana, on viurà
fins l'any 1.953, impartint conferències, cursos i classes
particulars. |
En
1.953 María Zambrano torna A Europa i s'instal.la a Roma,
on viurà fins l'any 1.964, relacionant-se amb intel.lectuals
italians, com Elena Croce, Elemire Zolla i Victoria Guerrini
i espanyols, com Ramón Gaya, Diego de Mesa, Enrique de Rivas,
Rafael Alberti i Jorge Guillén.En 1.964 María Zambrano s'instal.la
en una vella casa de camp de La Piéce, al costat d'un bosc
del Jura francès, lloc sens dubte emparentat amb la concepció
extraordinària del seu llibre "Clars del bosc". Amb l'article
de J.L. Aranguren "Els somnis de María Zambrano" (Revista
d'Occident, febr. 1.966) s'inicia un lent reconeixement
a Espanya de la importància de l'obra de María Zambrano.Tot
l'any 1.973 ho passa a Roma i de 1.974 a 1.978 torna a residir
en La Piéce i escriu "Clars del Bosc".
| La
deterioració de la seva salut física és constant quan
en 1.978 es trasllada a Ferney-Voltaire, on roman dos
anys, fins que en 1.980 es trasllada a Ginebra. En aquest
any, a proposta de la colònia asturiana en Ginebra,
és nomenada Filla Adoptiva del Principat d'Astúries,
el que va constituir el primer reconeixement oficial
de Zambrano a Espanya.
En
1.981 li és concedit el Premi Príncep d'Astúries de
Comunicació i Humanitats i l'Ajuntament del seu poble,
Vélez-Màlaga, la nomena Filla Predilecta. A l'any
següent. La Junta de Govern de la Universitat de Màlaga
acorda el nomenament de María Zambrano com Doctora
"Honoris causa".El 20 de novembre de 1.984, María
Zambrano trepitja de nou sòl espanyol i s'instal.la
a Madrid, des d'on va sortir en poques ocasions. En
aquesta última etapa l'activitat intel.lectual de
María Zambrano és incansable, sent nomenada Filla
Predilecta d'Andalusia el 28 de febrer de 1.985. En
1.987 es constitueix en Vélez-Màlaga la Fundació que
duu el seu nom i en 1.988 li és concedit el Premi
Cervantes.
El
6 de febrer de 1.991 María Zambrano mor a Madrid,
sent enterrada en Vélez-Màlaga, el seu poble natal.
|
|
María
Zambrano al seu retorn a Espanya, en compañia de Jaime
Salinas.
Novembre de 1984, Aeroport de Barajas, Madrid.
|
Anar
a l'inici
BIBLIOGRAFIA
La razón en la sombra
Antología del Pensamiento de María Zambrano
Edición a cargo de Jesús Moreno Sanz.
Ediciones Siruela, Madrid 1993.
Algunos
lugares de la pintura
Espasa-Calpe,
col: Acanto, Madrid 1989.
Claros
del bosque
Seix Barral,
Col: Biblioteca de bolsillo, Barcelona 1988. Exhaurit
De
la Aurora
Ediciones Turner, S.A.,
Madrid 1986.
Delirio
y Destino
Mondadori España, S.A.,
Col.: Narrativa, Madrid 1989.
El
hombre y lo divino
Ediciones Siruela,
Madrid 1992.
Filosofía y poesía
Fondo de Cultura Económica,
México, D.F. 1996.
Hacia un saber sobre el alma
Alianza Editorial, S.A.,
Madrid 1987,
Horizonte
del liberalismo
Ediciones Morata, S.L.,
Madrid 1996,
Edición y estudio introductorio a cargo de Jesús Moreno
Sanz.
La
agonía de Europa
Mondadori,
Col.: Bolsillo,
Madrid 1988.
La confesión, género literario y método
Mondadori,
Col.: Bolsillo
Madrid 1988.
La tumba de Antígona
Mondadori,
Col.: Bolsillo,
Madrid 1989.
Las palabras del regreso
Amaru Ediciones,
Salamanca 1995.
Edición y presentación de Mercedes Gómez
Blesa.
Los bienaventurados
Ediciones Siruela,
Madrid 1990.
Los sueños y el tiempo
Ediciones Siruela,
Madrid 1992.
Los intelectuales en el drama de España
y escritos de la Guerra Civil
Editorial Trotta,
Madrid 1998.
Presentación de Jesús Moreno.
Notas de un método
Mondadori España, S.A.,
Madrid 1989.
Persona y democracia
Editorial Anthropos,
Col.: Pensamiento Crítico/Pensamiento utópico,
Barcelona 1988.
Senderos
Editorial Anthropos,
Col.: Exilios y heterodoxias,
Barcelona 1986.
Recoge "Los intelectuales en el drama de España"
y "Antígona".
Séneca
Ediciones Siruela,
Col.: Biblioteca de ensayo,
Madrid 1994.
PENSAMIENTO
Y POESIA EN LA VIDA ESPAÑOLA
EDITORIAL BIBLIOTECA
NUEVA, S.L. 2004
UNAMUNO
NUEVAS EDICIONES DE BOLSILLO 2003
APOPHTEGMES
(EDITION BILINGUE)
JOSE CORTI 2002
CARTAS
DE LA PIECE (CORRESPONDENCIA CON AGUSTIN ANDREU)
PRE-TEXTOS
ESPAÑA, SUEÑO Y VERDAD
EDHASA 2002
FILOSOFIA
Y POESIA
LA
VOCACION DE MAESTRO-LA AURORA DE LA RAZON POETICA
de
GOMEZ CAMBRES, GREGORIO y ZAMBRANO, MARIA
EDITORIAL AGORA 2000
EL
AGUA ENSIMISMADA
CLAVES
DE LA RAZON POETICA: MARIA ZAMBRANO, UN PENSAMIENTO EN EL
ORDEN DEL TIEMPO
EDITORIAL TROTTA, S.A.
1998
HORIZONTE
DEL LIBERALISMO (2ª ED)
EDICIONES MORATA,
S.L. 1996
PERSONA
Y DEMOCRACIA LA HISTORIA SACRIFICIAL (2ª ED.)
EDICIONES SIRUELA, S.A. 2004
LA
CONFESION GENERO LITERARIO
EDICIONES
SIRUELA, S.A. 2001
EL PENSAMIENTO VIVO DE SENECA
EDICIONES
CATEDRA, S.A. 1987
Si
voleu consultar el llistat d'articles escrits per María
Zambrano cliqueu
aqui
Fonts
del material gràfic i bibliografic: Fundación
María Zambrano
Anar
a l'inici
MARÍA
ZAMBRANO
Adoro
María Zambrano. Admiro María Zambrano. Aprenc amb María
Zambrano. Llegeixo María Zambrano a petites dosis homeopàtiques,
ja que haig de deixar respirar les seves meditacions dins
el meu clos, que l'aire entri i surti a poc a poc de la
meva ànima. Perquè les seves meditacions són com gotes
espesses -i alhora translúcides- de saba vital dins el
cervell del lector, que gràcies a elles es bada a clares
intuïcions i a pensaments creatius. Perquè la filosofia
de María Zambrano obre perspectives semblants a les d'un
naixement.
María Zambrano, en el seu filosofar, parla de la "raó
poètica" (sembla un oxímoron, aquesta figura gramatical
que agermana els sempre aparents termes contraris). "Raó"
i "poètica", tornem-ho a pronunciar, per tal que les dues
paraules aquí complementàries s'escolin cos endins, que
el fecundin. Llegir María Zambrano demana fer com ella,
que es recloïa dins la cova del seu interior, dins la
pròpia matriu primordial, per anar buscant, amb la mirada
de dins, el raig de llum de la intel.ligència.
Dins la caverna platònica María medita. No la distreuen
les ombres exteriors, ombres xineses que es reflecteixen
a les parets de l'ànima, ans les observa. I així, meditant
endins i observant enfora, és com li advé l'aurora del
seu pensament filosòfic. Millor dit: és com li advé el
seu pensament poètic, que és un pensament lligat a la
dimensió sagrada de l'ésser.
L'ésser humà neix de la foscor i reneix per la llum. Per
la llum de la raó pura: per la raó poètica. La llum reposa
al centre de l'ésser, el germina perquè n'és la llavor.
És la llum pura que els budisme tibetà anomena "clara
llum": una llum prístina, diamantina, la llum de la il.luminació.
La filòsofa María Zambrano -i potser no ho sabia- es va
acostar molt a aquesta idea búdica de la llum com a clara
consciència. La consciència és un privilegi humà que s'ha
de buscar en la foscor dels dubtes, de les interrogacions
vitals. Si a la vida tot ja hi és -tota la consciència,
tot el coneixement- des dels inicis, també és veritat
que no es revela fàcilment. La feina del buscador, del
viatger camí de l'ànima, és com la feina del miner: només
dins les fondàries de la terra apareixen els metalls nobles
o les pedres precioses.
D'aquest fons obscur, generatriu, en sorgeix la llum de
la raó poètica. Perquè la vida té necessitat d'expressar-se,
de néixer amb les primeres llums de l'alba, i de tenyir
el paisatge amb multiplicitat de colors. La vida: una
i diversa. I la filosofia de Maria Zambrano va a l'encalç
d'aquesta constant renaixença. El seu pensament filosòfic
és deutor d'aquesta mobilitat sense la qual la idea de
"vida" no és possible. La vida múltiple -les ombres xineses
dins i fora de la caverna- es manifesta diversa per expressar
la seva unitat. Per il.luminar la vida una i múltiple,
María Zambrano proposa un pensament poètic, dinàmic i
raonable, un camí per entendre la veritat interior que
la manifesta amb plenitud. Així María proposa un filosofar
actiu i meditatiu alhora, i modern de tan clàssic, però
sovint bandejat per la filosofia tradicional, que està
més atenta i condicionada per les veritats científiques.
Aquest abril passat es va commemorar el centenari de María
Zambrano. Que, entre altres llums, va elevar el llenguatge
del somni -on es manifesten els símbols que obren la porta
al sagrat- a categoria de pensament filosòfic. La seva
condició femenina no va ser aliena a aquest pensament
on les intuïcions -llambregades de veritat- van ser rigorosament
meditades abans de donar-se a la llum. De Zambrano és
una divisa preciosa per a les dones que busquem com arribar
a la pròpia identitat: néixer per (o a través de) nosaltres
mateixes.
Teresa Costa-Gramunt
Publicat
el dia 30 de juliol de 2004 al setmanari El 3 de vuit
(que es publica a Vilafranca del Penedès).
Anar
a l'inici
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Carmen Martín Gaite
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta
de reconeixement a Dulce Chacón
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta
Manifestacions Internacionals per l'Alliberament Gai,
Lèsbic i Transsexual
cliqueu aquí |
| |
| Si
voleu veure la página violeta del 8 de març
cliqueu
aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Elfriede Jelinek
cliqueu aquí |
| |
|
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Susan Sontag
cliqueu aquí
|
|
