|
Quima Jaume
 |
|
.../Hora
de capvespre vora mar.
Hora de calma i de repòs,
d'aixoplugar-nos dins nostre
i retrobar tot allò que hem perdut pel camí,
sota un sol xafogós de migdia/....
D'"El
temps passa a Cadaqués", 1986
|
Anar
a Biografia
Anar
a Bibliografia
Sobre l'obra de Quima Jaume
+
informació sobre Quima Jaume
Biografia
Quima
Jaume va néixer a Cadaqués el 20 d'abril de 1934. El seu
pare, nascut en una altra vila marinera -Alcúdia (Mallorca)-
va arribar a Cadaqués navegant en un vaixell mercant. Allí
va conèixer la Mercè, una cadaquesenca d'una gran bondat.
S'hi va quedar per poder-se casar amb la Mercè i va susbtituir
la navegació per la pesca. D'en Bartomeu Jaume, Tomeu, es
deia que era "l'essència de s'honradesa ". La poeta en la
dedicatòria del seu primer llibre recorda la gran bondat
dels seus pares:
"Als meus pares, que són absents, a qui recordo amb tendresa
per la seva infinita bondat" i en el segon llibre diu:
"A vosaltres encara". El tercer llibre no el va poder
dedicar perquè va ser pòstum.
Del matrimoni d'en Tomeu i la Mercè en van néixer 4 fills:
la Maria, la gran, el Federic, el noi, i al cap de 10 anys
van arribar les bessones: la Quima i l'Esperança.
La infantesa i la joventut van transcórrer a Cadaqués entre
roques i mar.
En una estada a Navarra però, on va quedar fortament impressionada
pel cant gregorià del monestir benedictí de "Los llanos"
a la població d'Estella, va fer esclatar tot el potencial
místic que portava a dintre i als 24 anys va ingressar,
en règim de clausura, al monestir benedictí de Sant Pere
de les Puelles, al barceloní barri de Sarrià, on també havia
ingressat la seva germana bessona, que també va sentir la
vocació mística a la plegada que la Quima.
Després d'una estada de tres anys viscuts amb intensitat,
va anar descobrint que aquell no era el seu camí.
L'any 1961 va marxar a París on va cursar estudis i va entrar
en contacte amb tot un món cultural que serà decisiu per
a la seva formació.
Un cop tornada "a casa" es va instal.lar a Barcelona i va
començar a treballar en el camp de l'ensenyament com a parvulista.
Paral.lelament va cursar els estudis de Filologia en la
Universitat de Barcelona. Un cop llicenciada va passar a
fer classes en l'ensenyament secundari fins els últims temps
de la seva vida.
Per què escrivia Quima Jaume? La resposta podríem trobar-la
en la seva personalitat inquieta, en el desig de recerca
de l'absolut generat pel potencial místic que havia conservat
després de sortir del monestir i que en deixar la vida monacal
va plasmar a través de la poesia, potser perquè era el gènere
que millor canalitzava la subtilesa per expressar tota la
riquesa interior.
Ja de ben joveneta havia mostrat una predisposició a l'escriptura
i concretament a la poesia sense que, potser per la seva
gran modèstia, mai li hagués passat pel cap de publicar
res. L'impuls per a la publicació del primer llibre va ser
l'estímul de Rosa Leveroni que la va encoratjar a presentar
els seus poemes a una editorial després de remarcar-ne insistentment
la qualitat. Un altra personalitat que també la va encoratjar
molt, amb qui la unia una gran amistat, va ser Anna Mª Dalí.
Mantenien llargues converses, fet excepcional atès que Anna
Mª Dalí era una persona reservada que seleccionava molt
les seves amistats.
L'obra de Quima Jaume consta de tres llibres de poesia.
El primer publicat l'any 1986 a Columna, "El temps"
passa a Cadaqués; el segon, "Pels camins remorosos
de la mar", va merèixer el premi Carles Riba l'any
1989; entre aquest segon llibre i el tercer, trobem Quatre
sonets publicats en el núm. 29 de la revista Vèrtex, dirigida
per Josep Mª Calleja i Àngels Ballvé i un article al Punt
Diari titulat Anna Maria Dalí i Cadaqués que va obtenir
el premi Carles Rahola de periodisme. El tercer, "Del
temps i dels somnis", fou publicat pòstumament
l'any 1993 dins la Poesia completa a l'editorial Columna.
Quima Jaume va morir el 30 de gener de l'any 1993. El càncer
li va causar una mort prematura que va impedir la continuació
de la seva obra que s'estava obrint als camins de la prosa
i continuava en els de la poesia.
La temàtica de la seva poesia és molt variada, abasta des
de les relacions amb el seu Cadaqués nadiu, el mar, l'amor,
el desamor, la mort, el pas del temps i l'aprofundiment
en els llocs més recòndits de l'ànima humana, la reflexió
sobre la creació i el més enllà. ës una poesia definida
per la mateixa poeta com "volgudament comunicativa".
Anar
a l'inici
BIBLIOGRAFIA
POESIA
 |
|
"El
temps passa a Cadaqués"
Barcelona, Columna, 1986. |
| |
| |
"Pels
camins remorosos de la mar"
Barcelona, Proa, 1989. |
| |
| |
| "Quatre
sonets", a la revista Vèrtex, n. 29. |
| |
| |
"Poesia
completa"
Barcelona, Columna, 1993.
(Inclou el llibre pòstum: Del temps i dels somnis) |
ASSAIG
"Anna Maria Dalí i Cadaqués", a El punt, 20 - 5 -
1990, pp. 12-13.
(Premi Carles Rahola, 1991)
PREMIS
Carles Riba de poesia, 1989
"Pels camins remorosos de la mar"
Carles Rahola de periodisme, 1991
"Anna Maria Dalí i Cadaqués")
Fonts
del material gràfic i bibliografic: Lletra,
escriptors.com,
Centre
Català del PEN, google
, Arxiu de Rosa Ardid.
Anar
a l'inici
SOBRE
L'OBRA DE QUIMA JAUME
"Quima
Jaume no és un poeta innocent, ha dialogat de fa molt
temps, els seus versos ho diuen, amb grans poetes. Amb
Carner, és clar, admirada davant del docte doctor Riba;
amb Espriu, a qui dedica el bellíssim poema de la seva
mort, "Quan comença el repòs", amb qui comparteix la mirada
inquisitiva a la immensa mar, però no el lament tràgic
de Salom de Sinera. I, sens dubte, també, i com distretament,
amb Narcís Comadira, potser per aquell do de poetitzar
la quotidianitat. I, sobretot, i quina saviesa en escollir,
amb Rosa Leveroni. Diries que Quima Jaume ha passat vora
el cementiri i que deliberadament, com qui fa un vot a
favor de la vida, s'ha negat a entrar-hi."
Maria Aurèlia Capmany, "Els camins de Quima Jaume"
Pròleg a "Pels camins remorosos de la mar"
Barcelona, Columna, 1989, pp. 7-12.)
"L'estada
de Quima Jaume a París, dels vint-i-set als trenta anys,
és una època de creixement i fascinació. A la tornada
s'instal.la a Barcelona i treballa en un parvulari del
barri del Besòs i després set anys en un barri de les
corts amb la bessona Esperança, alhora que comença a estudiar
i es llicencia en filologia catalana. Un cop llicenciada,
fa de professora de llengua i literatura catalanes a les
Llars Mundet. Una opció solidària i espiritual: eixamplar
els paisatges dels nois i les noies amb més carències.
/.../
Quima col.leccionava amistats, Yourcenar era més gelosa
del temps, preferia un llibre a una visita. Aquí hi ha
una diferència important entre ambdues escriptores. Per
a Quima Jaume, l'amistat era fonamental, tot i que li
eren imprescindibles els moments de solitud com a qualsevol
persona que tingui el do, i a la vegada gairebé el càstig,
d'expressar-se. Com explica Truman Capote, en el pròleg
de Música per a camaleons, la possibilitat d'escriure
va acompanyada de l'autoflagel.lació en un intent desesperat
d'assolir la perfecció."
Neus Aguado, "A voltes cal canviar de ruta: Quima Jaume
- Marguerite Yourcenar - Maria Zambrano", a...
"Quima Jaume fa viva, a la poesia, aquella sapienza
greca de Giorgio Colli, que Narcís Aragay ha posat
a l'abast dels que no som professionals de la filosofia:
"El mateix present és un record com a estructura base
de tot el nostre món representatiu, car el coneixement
és fet de records, objectes, paraules, l'origen dels quals
es troba en el passat. Aquest present que judiquem viu,
tant les coses com els colors, formes, paraules, idees,
es reclouen a través del flux irreversible de la consciència
cap al passat".
Per això en la poesia de Quima Jaume, el temps s'agermana
adés amb l'amor, adés amb la mort, adés, i sovint, amb
el mar. Per això aquell subtil i penetrant enyor d'una
infantesa acompanyada "d'olor de marinada", de barques,
de blanques cases, però també dels rituals cristians i
acolorits de la ginesta de Corpus, dels Tres Reis de l'Epifania,
es resol sovint en l'acceptació aquietada i viva alhora
de cada instant."
Maria Àngels Anglada, "Pòrtic" a Poesia completa
Barcelona, Columna, 1993, pp. IX-XVII.
+
informació sobre Quima Jaume
Comitè
d'Escriptores del PEN
Pàgina del Comitè d'escriptores del Centre
Català del PEN. Publicacions
http://www.pencatala.org/
http://www.pencatala.org/pen/components/publicacions/cos-publicacions.html#02
Al
cercador google
http://www.google.es/search?hl=es&ie=ISO-8859-1&q=%22quima+Jaume%22&meta=
escriptors.com
Aproximació a la seva vida i obra Recull de premsa
i articles d'opinió sobre l'escriptora.
http://www.escriptors.com/autors/jaumeq/
Lletra
Pàgina web de Lletra, espai virtual de literatura
catalana hostatjat al servidor de la Universitat Oberta
de Catalunya (UOC).
http://www.uoc.edu/lletra/noms/qjaume/
qui
es qui a les lletres catalanes
http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=jaume&cerca=
Cercar&quinform=form1&NRegistre=1&idregistre=4790
Des
d'aqui podeu descarregar l'àlbum d'homenatge que
el Centre Català del Pen va dedicar a l'escriptora.
Anar
a l'inici
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Carmen Martín Gaite
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta
de reconeixement a Dulce Chacón
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta
Manifestacions Internacionals per l'Alliberament Gai,
Lèsbic i Transsexual
cliqueu aquí |
| |
| Si
voleu veure la página violeta del 8 de març
cliqueu
aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Elfriede Jelinek
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
María Zambrano
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Maria Mercè Marçal
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Susan Sontag
cliqueu aquí |
| |
|
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Montserrat Roig
cliqueu aquí
|
|
