La nostra protagonista, l’Eva, ha viscut sempre en una atmosfera culta i exquisida a Praga. Viu entre l’amor de dos homes antagònics, un artista de gran sensibilitat i un rude militant del partit comunista. Els fets històrics de l’Europa de l’Est marcaran les seves relacions, però cap dels sistemes polítics i socials que li toquen viure poden alliberar-la del seu neguit mes íntim.

A “Jardí d’hivern” Monika Zgustova trena, en un context històric, una delicada historia d’amor, apassionant i dramàtica .

Flavià Company aborda en el seu nou llibre de contes aquests personatges a qui ningú dóna veu. Éssers que es reconeixen en una situació extrema i inesperada.

I és a través de la brevetat de la narrativa, la manera que cada situació es torna intensa i provoca una profunda reflexió sobre com enfrontar aquests moments en què ens trobem amb l’aigua al coll, que moltes vegades ens ofega.

Aquesta prolífera autora ens diverteix amb una història d’amor, més dolça i amable que a la causticitat a la que ens té acostumades.

Ella mateixa s’endinsa en un terreny autobiogràfic de l’època nipona, on la seva passió per l’escriptura queda més que definida.

Nothomb es torna a revelar com una escriptora més que consolidada en el terreny de la ficció. ... I com ella diu, “si te sientes morir, parte; si sufres, huye. No hay mas ley que el movimiento”. .

Després de gairebé un segle, el cas de l'Enriqueta Martí, coneguda amb el mal nom de la “vampiressa del Raval” pels rumors sobre tot tipus d’aberrants crims que se li van imputar, torna a reaparèixer de la mà de l'Elsa Plaza. L’autora presenta, en aquesta sorprenent novel•la, els resultats d’una minuciosa investigació per desvetllar quina és la veritat sobre les acusacions d’assassinats de nens i fabricació d’ungüents destinats a proporcionar la immortalitat.

La protagonista és una jove i intrèpida periodista – la Margarida- que viu a Horta i s’obsessiona amb la investigació del cas de l'Enriqueta Martí. Descobrirà una trama de desaparicions de nens que es bifurca pels escenaris més inesperats: des dels suburbis parisencs als luxosos pisos de l’alta burgesia catalana, passant per cafès, prostíbuls, casinos i sales de festa de moda i categoria.

Un escàndol que es pot relacionar amb altres casos de desaparició i tràfic de nens, i que foren destapats per la premsa francesa, però que a casa nostra varen ser amagats darrera la morbosa creació social de la “mala dona” Enriqueta Martí”. I és que, com diu la periodista: “Era més tranquil•litzador crear un monstre que qüestionar la moral sobre la que es construïa tota una societat”. -Properament tindrem un acte sobre el tema amb l’autora- .

L’autora de Muerte en Persia, Empren un dels seus viatges, al juny del 1939, al costat de la seva amiga l'escriptora també suïssa, Ella Maillart. Recorren els Balcans, Turquia, Iran i Afganistan en un Ford carregat de material fotogràfic. Mentre a Europa, esclata una guerra virulenta, que és llunyana i propera alhora.

La selecció dels textos que Annemarie va escriure sobre aquest llarg trajecte amb cotxe, són d’una intensitat captivant; ofereixen reflexions sobre el fet de viatjar, monòlegs existencials, una perspicaç curiositat per les societats orientals, però també el seu desig impossible de fugida, marcat per la tragèdia bèl•lica i un turmentant anhel de felicitat.

Les esplèndides imatges i la sensibilitat exacerbada d'aquests escrits ens endinsen en el món fascinant d'aquest «àngel devastat», tal com la va definir Thomas Mann.

Aquesta obra narra la història de Joan Carles Rosselló, un professor d'institut amb vocació d'escriptor, mort en un accident de trànsit poc després d'aconseguir un dels premis literaris més importants del país.

El relat és conduït per dos narradors: Joan Carles Rosselló mateix, que parla des de la mort, i la seva vídua, Margarida Sans. Mentre Joan Carles repassa la seva vida, Margarida obre les portes de la seva casa i deixa veure com transcorren les primeres hores de vídua. Una novel•la on la intriga i les emocions s’alternen amb un rerafons obscur, inquietant, compacte i sense fissures que ens atrapa des del primer moment.

Aquest text dedicat a la memòria del poeta i pintor Maximilián Voloshin que va morir l’11 d'agost de 1932, ens evoca la màgia, el mite i la música de les paraules que recreen la fecunda amistat que va unir l'autora amb aquest escriptor llegendari, personatge entusiasta i generós al que va conèixer als disset anys.

El mar i la terra, la història i l'art embolcallen aquesta trobada en la qual es creuen els camins del pensament i la creació..

Per primera vegada traduïda al català, aquesta obra de la gran escriptora nord-americana Carson McCullers narra les vivències d’una adolescent de 12 anys, Frankie, i la seva lluita particular per trobar el seu lloc en un món on no s’hi sent acollida. La somniadora i distreta protagonista conviu amb la soledat que comporta ser òrfena de mare, tenir un pare distant i que viu només per treballar i un germà que es troba a Alaska.

Els seus únics companys, enmig de la calor i les mosques de la petita ciutat del sud dels Estats Units, són el seu cosí John Henry de 6 anys i la seva cuinera negra, Berenice; entre tots tres creen un món propi de paraules, jocs, baralles i confidències.

El viatge cap el casament del germà de Frankie es presenta com la gran oportunitat per fugir amb els seus particulars amics de l’avorriment i la monotonia de l’estiu i embrancar-se en una curiosa odissea. .

Cinc anys després de la mort de l’autora que ja va delectar-nos amb Un àngel en mi mesa, el 1991 (recentment reeditada) Tenim ara l’oportunitat de gaudir de l’obra “Hacia otro verano”, una exquisida i fins ara inèdita novel•la traduïda al castellà amb trets clarament autobiogràfics.

La protagonista Grace Cleave, escriptora; lluita per trobar el seu lloc en un món i una societat – l'anglesa -, on es sent completament estranya, enyorada de la seva Nova Zelanda natal. Al mateix temps, Grace intenta fer front a una crisi creativa que no li permet reconciliar-se amb la seva passió per escriure.

Frame deixa ben clar en aquesta obra les raons que la van convertir en candidata al Premi Novell de Literatura: un estil clar, brillant, on es traspua poesia i humanitat, i es combina amb una tendresa i un humor autocrític capaç de transportar al lector a un altre estiu, un món atemporal, delicat i gratificant.

La bellíssima Fanny ja fa temps que no recorda el seu ex marit, el milionari i generós Mr. Skeffington. A punt de fer cinquanta anys i en plena recuperació d’una greu malaltia, la protagonista comença a evocar-lo, alternant-lo amb el record i el retrobament de molts dels seus amants.

De fet, ells representen la viva imatge del temps que passa i que no perdona ningú, ni tan sols la bella Fanny. Gràcies, precisament, a la decadència d’aquests cavallers, la protagonista podrà assumir les seves pròpies arrugues i comprendre que haurà de començar a negociar amb el món sense poder utilitzar la seva bellesa.

El retorn sobtat, d’un Mr. Skeffington pobre, vell i completament cec, farà renéixer una nova relació on es desvetlla l’aspecte més generós i humà de Fanny. Per primer cop traduïda al castellà, tenim a les mans una excel•lent i actual novel•la, plena de sensibilitat i fina ironia.

Les memòries d’infantesa de la néta de Darwin, Gwen Raverat, han esdevingut ja una obra clàssica que no ha deixat de reimprimir-se des de la seva publicació el 1952. I la raó és el sentit de l’humor fresc i agut, al mateix temps que colpidor i tenaç, que l’autora utilitza per fer un retrat de la seva excèntrica família i de la societat victoriana.

Raverat acompanya el text amb il•lustracions que encarnen situacions i personatges plens de tendresa, però no exempts de crítica.

És d’admirar, també, el recurs circular que utilitza l’escriptora: no cal començar el llibre pel principi, ja que no té un inici i un final; hom pot decidir llegir des de qualsevol pàgina ja que “todo ocurre al mismo tiempo, y sale como los rayos del cubo de una rueda, y el cubo soy yo. Por ESO no importa que capitulo se lea el primero o el último”.