Maria Mercè Marçal

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Anar a Biografia
Anar a Bibliografia		Poesia
		Narrativa
		Infantil i juvenil
		Crítica literària o assaig
Fundació M.M.M		Traduccions realitzades per l'autora
		Obres traduïdes per l'autora
+ informació sobre Maria Mercè Marçal

Biografia

Maria Mercè Marçal va néixer el 13 de novembre de 1952, circumstancialment a Barcelona. Fins als deu anys va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on ella sempre es va considerar originària i sempre va recordar els orígens de la seva família, establerta al camp i dedicada a la vida de pagès.

Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida, després d'haver obtingut una beca. De ben jove va començar a escriure els primers poemes, tot i que en castellà, ja que la seva formació, a causa de la Dictadura, fins aleshores havia estat en aquesta llengua. Però influïda pel moviment de la Nova Cancó va començar a escriure els primers versos en català.

El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciar en Filologia Clàssica.

Del 1969 al 1971 va viure en un col.legi major, el de Santa Eulàlia de les Teresianes. Va passar una etapa qualificada per ella mateixa com a "mística". Va prendre contactes amb comunitats cristianes de base i va donar classes a grups obrers.

El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch. Aquest casament va suposar, en paraules seves, "un canvi molt radical en la seva vida". Abans d'acabar els estudis, va fer classes de llengua catalana a Sant Boi de Llobregat, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l'època.

Durant la dècada dels setanta -una etapa especialment intensa des del punt de vista personal i col.lectiu- participa amb Ramon Pinyol Balasch, entre altres, en la creació dels Llibres del Mall, una editorial que neix amb la voluntat de publicar sobretot poesia i per on passen escriptors aleshores joves com Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala, i editors com Àlex Susanna i Miquel Alzueta, a banda de promoure la descoberta de Miquel Martí i Pol com a poeta i de donar suport a empreses de traducció tan importants com la de les Faules de la Fontaine i el volum de Les Flors del Mal, de Charles Baudelaire, a càrrec de l'escriptor Xavier Benguerel.

El 1976, Maria Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull "Cau de llunes". En aquest període, comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. Immersió que va iniciar el novembre de 1976 quan es va afiliar al PSAN i va formar part del comité executiu, càrrec pel qual va ser reelegida en el primer congrés del partit el març de 1978. Just en aquesta època va publicar alguns poemes a la revista Reduccions. El 1979 va formar part de les llistes del PSAN en les eleccions per la circumscripció de Lleida.

Aquell mateix any va publicar també el segon poemari, "Bruixa de dol", i el seu nom es va començar a fer popular, no només per la seva obra poètica, sinó també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes. Va col.laborar en publicacions com Reduccions, Dones en lluita i Escrivint a les parets. També va participar en el muntatge "La sala de nines", de Mercè Rodoreda, a càrrec del grup de Teatre Bruixes de dol, nom inspirat en el seu poemari.

Alguns cantautors del moment s'interessen per la seva obra i en musiquen alguns poemes. És el cas de Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà. No va abandonar mai la militància en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va anar centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari.

Els anys vuitanta es van iniciar amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris "Sal oberta" (1982) i més endavant "La germana, l'estrangera" (1985). Aquest segon treball li va valer el premi López-Picó. D'aquest període, també és "Terra de Mai" en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores.

  Els últims treballs com a poeta arriben amb el recopilatori "Llengua abolida" on inclou el poemari "Desglaç", en el que intenta traduir en paraules el dolor per la mort del seu pare. En els últims anys de la seva trajectòria, havia impulsat la creació del Comitè de Dones dins el Centre Català del PEN, arran de la fundació d'aquest moviment femení internacional el 1992.

També és important citar el seu vessant com a traductora, en la traducció d'autores com Colette, Yourcenar, Leonor Fini i, en col.laboració amb Monika Zgustová, les poetes russes Anna Akhmatova i Marina Tsvètaieva. També va conrear esporàdicament l'assaig literari en articles i conferències.

Va fer una incursió en el camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig, amb el conte "La disputa de fra Anselm amb l'ase". En el camp de la narrativa, "Viratges, reminiscències", inclòs en el llibre Barceldones, va suposar una de les seves primeres incursions en el món narratiu. Això la va animar a escriure una de les obres més emblemàtiques, la seva única novel.la, "La passió segons Reneé Vivien", fruit de la fascinació que al llarg dels últims anys havia exercit sobre ella aquesta escriptora anglesa d'expressió francesa que va viure a Paris a principis del segle XX.

Aquesta novel.la li va portar una pluja de premis, el primer dels quals fou el Carlemany 1994, però van seguir, el de la Crítica Serra d'Or 1995, el Joan Crexells 1995, el Prudenci Bertrana 1995, i el de la Institució de les Lletres Catalanes 1996. Va representar també la seva consolidació com a narradora, tot i la seva "classificació" inevitable com a una de les poetes més reconegudes de la literatura catalana dels últims temps.

Va morir a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan començava a viure la seva maduresa com a escriptora.

Anar a l'inici

BIBLIOGRAFIA

Poesia

 

Cau de llunes Barcelona: Proa, 1977 (1998, 2a edició)		Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979. Barcelona: Edicions 62, 1998)

Terra de mai
València: El cingle, 1982.

Sal oberta
Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982. Barcelona: Edicions 62, 1993.

La germana, l'estrangera (1981-1984)
Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985. Barcelona: Edicions 62, 1995.

Contraclaror: antologia poètica, de Clementina Arderiu
(introducció i selecció de Maria-Mercè Marçal).
Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985.

Desglaç (1984-1988)
Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988 (1998, 2a ed)

Llengua abolida (1973-1988)
València: 3 i 4, 1989 (2000, 2a ed)

 

Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del S.XX (Barcelona: La Magrana, 1999, 1a ed.)	Raó del cos Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2000.	Contraban de llum. Antologia poètica Barcelona, Proa, 2001.

El meu amor sense casa
(llibre + CD)
Barcelona, Proa, 2003.

Anar a l'inic

Narrativa

 

Viratges, reminiscències, dins de Barceldones Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1990.
		La passió segons Reneée Vivien Barcelona, Columna, 1994 (1996,5a ed.)

Infantil i juvenil

La disputa de Fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada
(basada en una narració d'Anselm Turmeda).
Coescrita amb la Glòria Puig. Barcelona: Aliorna,1986.

Cançó de saltar a corda
Barcelona, Cruïlla, 2004.

Crítica literària o assaig

 

Rosa Leveroni, en el llindar, dins el llibre Literatura de dones: una visió del món (Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1988)
Com en la nit, les flames, dins del llibre Cartografies del desig: quinze escriptores i el seu món Barcelona: Proa, 1998.
		Sota el signe del drac Barcelona, Proa, 2004.

Anar a l'inic

Traduccions realitzades per l'autora

 

La Dona amagada Colette (seud. de Gabrielle Sidonie); Barcelona, Edicions del Mall, 1985.
Rèquiem i altres poemes Akhmatova, Anna; Barcelona, Edicions 62, 1990.
Poema de la fi Tsvetàieva, Marina; Barcelona, Edicions 62, 1992.
L'Oneiropompe Fini, Leonor; Barcelona, Edicions de l'Eixample, 1992.		Versions d'Akhmàtova i Tsvetàieva. Com en la nit les flames (Amb Monika Zgustová), Barcelona, Proa, 2004.

Anar a l'inic

Obres traduïdes per l'autora

Disputa de fray Anselmo con el asno sarnoso de la cola corta Tr. Ballaz, Jesús; Barcelona, Aliorna, 1987.
		Deshielo Tr. Curell, Clara; Montblanc, Igitur, 2004.