|
Especial 8 de març
Foto:
El dret al vot.
Reivindicació central del Moviment Sufragista d'Anglaterra.1866
Hem
pensat que aquest interessant assaig sobre la Mary Wollstonecraft,
que amablement ens ha cedit la seva co-autora, era perfecte
per aquesta pàgina. Esperem que el disfruteu!
També
podeu consultar algunes dates sobre l'obtenció del
dret a vot de les dones en el món, clicant
aqui
 |
|
MARY
WOLLSTONECRAFT (1759-1797):
LA LLUITA PELS DRETS I LA IGUALTAT DE LA DONA A TRAVÉS
DE L'EDUCACIÓ
|
NÚRIA
SIMÓ GIL nuria.simo@uvic.es
JOAN SOLER MATA joan.soler@uvic.es
Universitat
de Vic
El
lloc de Mary Wollstonecraft dins el feminisme educatiu
El discurs de les dones sobre la pròpia situació,
durant el segle XVIII, és encara molt contradictori.
La descoberta de l'individu que promou la Il.lustració
topa amb els tòpics de la tradició en referir-se
al subjecte femení i, al costat de tímids
plantejaments renovadors formulats per esperits rebels,
subsisteixen actituds generalitzades de submissió
i respecte de "l'ordre natural" en relació a ambdós
sexes. El discurs dominant sobre les dones en aquest segle
il.lustrat és menys ambigu. En un moment de canvi
ideològic i cultural, la imatge de la dona encara
està dibuixada sota el perfil de les convencions
socials que la consideren dèbil des del punt de vista
biològic i li atorguen un paper secundari i inferior
al de l'home. La medecina i la ciència legitimen
aquest discurs i defensen la maternitat com el lloc natural
de la dona i la família com l'esfera on ha de desenvolupar-se
la feminitat ideal. És la tesi que tan bé
explicita el metge-filòsof Pierre Roussel en afirmar,
el 1775, que la dona sana i feliç és la mare
de família, guardiana de les virtuts i dels valors
eterns.
L'Encyclopédie francesa manté l'ambiguïtat
i la contradicció quan, de la mà de Diderot
i D'Alembert, defineix la Dona com a femella de l'Home i,
entre altres consideracions, planteja la submissió
femenina com una servitud domèstica voluntària
i ressalta una imatge estereotipada de la bellesa femenina.
L'Home, en canvi, havia estat definit a les mateixes pàgines
com "un ésser sensible, reflexiu, capaç de
pensar". En plena Il.lustració, doncs, l'anomenada
qüestió de la "naturalesa de la dona" era abordada,
com ho fa el mateix Voltaire en el seu Dictionnaire philosophique,
des dels tòpics de la debilitat, la delicadesa, el
sentimentalisme i la intuició pràctica. Una
òptica que reflecteix el pes de les idees rousseaunianes,
hereves en aquest punt del sensualisme de Locke i Condillac
i explicitades en el llibre cinquè de l'Émile
dedicat a Sofia, la dona: "La recerca de les veritats abstractes
i especulatives, dels principis dels axiomes en les ciències,
de tot el que tendeix a generalitzar les idees, no és
competència de les dones; els seus estudis s'han
de relacionar sempre amb la pràctica. (...) Sofia
té un cor molt sensible, té un esperit més
penetrant que precís".
Des de la publicació, el 1673, de l'opuscle De l'egalité
de deux sexes de Poullain de la Barre, fent una defensa
racionalista de la identitat d'aptituds entre home i dona,
fou la Revolució francesa el moment històric
que millor propicià l'aparició de veus individuals
defensores d'un paper diferent per a la dona de les acaballes
del segle divuit. Darrera uns pocs precedents de dones il.lustrades
com Mme. de Coiçy o Mme. d'Epinay, apareixen altres
veus femenines que prenen la paraula i proclamen la necessitat
que les dones tinguin els mateixos drets que els homes perquè
tenen les mateixes qualitats. Es tracta de veus que llegeixen
els principis revolucionaris de la igualtat i la llibertat
en clau universal i denuncien la discriminació i
la dependència en referir-se a les dones. Són
personatges com Pauline Léon, Claire Lacombe, Etta
Palm o Olympe de Gouges que promouen la fundació
de clubs i associacions femenines i es dirigeixen a l'assemblea
nacional reclamant la plena igualtat de drets. Així
ho fa precisament Olympe de Gouges, l'any 1791, en la seva
Déclaration des Droits de la femme et de la citoyenne:
"Dona, desperta't; l'escomesa de la raó s'escampa
arreu; reconeix els teus drets. (...) la dona que té
dret a pujar al patíbul, també ha de tenir
dret a pujar a la tribuna".
Des del primer moment d'aquest debat ideològic l'educació
aparegué com un element fonamental per millorar de
la condició social de la dona. No podia ser d'altra
manera en un context d'optimisme educatiu com el segle de
les Llums. I serà en aquest context europeu marcat
per les conseqüències de la primera revolució
industrial, la crisi de la societat patriarcal i les esperances
generades per la Revolució francesa on caldrà
situar les aportacions de l'anglesa Mary Wollstonecraft,
una dona en permanent estat de rebel.lia, segons paraules
de Virginia Woolf. Un esperit inquiet i actiu que desenvolupà
un bon gruix d'idees orientades a promoure una educació
femenina que permeti a les dones accedir als mateixos drets,
condicions i privilegis que els homes . Són les primeres
manifestacions del feminisme educatiu que reclama el dret
a l'educació i el dret al treball femení per
superar la manca de preparació i assolir la independència
econòmica i, tal com assenyala Rosa M. Capel, situa
la batalla educativa com la condició bàsica
del nou ideal femení que es forjarà, més
endavant, a l'Europa industrialitzada . Es tracta, en definitiva,
d'un dels primers intents per superar la contradicció
que suposava l'estudi de la diferència de la naturalesa
femenina com a subjecte, amb el discurs de la igualtat,
tan propi dels temps il.lustrats.
El temps de Mary Wollstonecraft: un diàleg amb els
mites de la Modernitat
Nascuda i educada a l'Anglaterra de la segona meitat del
set-cents i enlluernada per l'empenta revolucionària
de la França de finals de segle, el temps de Mary
Wollstonecraft és, sens dubte, el temps de la Il.lustració
anglesa i francesa, el temps de l' Enlightemment i de Lumières
que va transcórrer sota la divisa de la proclama
de Kant: "Sapere aude! Sigues valent per servir-te de la
teva pròpia intel.ligència!".
Els vents de la Il.lustració van recórrer
l'Europa del segle XVIII generant un ampli moviment filosòfic,
polític, cultural i pedagògic que, sense ser
únic, va convertir-se en hegemònic, arrelant
fortament en els sectors socials més cultes i en
la burgesia més activa. L'herència del racionalisme
de Descartes, Spinoza i Leibniz, però sobretot de
l'empirisme de Locke i de l'experimentalisme de Newton va
generar la confiança en la raó i en el progrés
de la humanitat que caracteritza l'optimisme il.lustrat.
Una raó autònoma i crítica i un progrés
científic, tècnic i moral que allunyen la
humanitat de la ignorància, la superstició
i l'opressió, conduïnt-la cap a un sistema de
valors que aspira a canviar el panorama social i polític
europeu: la tolerància ètica i religiosa,
la defensa dels drets naturals de l'home i del ciutadà,
la lluita contra els privilegis i la tirania, l'ús
públic de la raó, la lliure expressió
de les idees i la difusió del saber.
Lluny de configurar un panorama unitari i uniforme, l'heterogènia
mentalitat il.lustrada ofereix com a denominador comú
l'interès per la humanitat i el progrés del
gènere humà. Un interès explicitat
en la metàfora kantiana de la "revolució copernicana"
segons la qual el centre del coneixement és el subjecte
i no l'objecte i també en l'expressió de Hume
sobre la "ciència de l'home": "És evident
que totes les ciències es relacionen en major o menor
grau amb la naturalesa humana, (...). Fins i tot les matemàtiques,
la filosofia natural i la religió natural depenen
d'una o altra forma de la ciència de l'home, perquè
es troben sota la comprensió dels homes i són
criticades segons les seves capacitats i facultats". Per
aquesta via va bastir-se una antropologia sobre el pilar
fonamental, ja esmentat, de la raó autònoma
però també sobre el sentiment, l'instint i
les passions, convertint el segle XVIII en el segle de la
raó i el sentiment. Un equilibri entre la lògica
del cap i del cor que mena cap al veritable coneixement.
Enmig d'aquest panorama ideològic es va anar gestant
el pensament de Mary Wollstonecraft en un intent de donar
resposta als reptes que li generava el diàleg amb
els mites de la Modernitat: la raó, el progrés
i la confiança en l'educació. Un diàleg
establert quan, després d'un primer moment en el
qual la consciència il.lustrada pertanyia només
a una minoria, la filosofia fonamenta el canvi polític
i social i obre les portes cap a noves formes de vida sota
la influència d'una incipient revolució tècnica
i industrial. I, sobretot, un diàleg que s'intensifica
a partir de la Revolució francesa, quan les idees
il.lustrades surten dels cercles de les elits intel.lectuals
i són compartides per la burgesia com a nova i emergent
classe social, consolidant-se la imatge de l'home com a
ciutadà.
L'esperit il.lustrat, preocupat pel progrés, participa
de la vida del seu temps i formula els principis que haurien
de regir la societat civil donant pas a una separació
de les esferes pública-política i privada-familiar
tal com pot resseguir-se en les obres de Locke i Rousseau.
Una separació que va situar la dona en l'esfera privada,
impedint-li d'intervenir en els assumptes públics
i que també la va adscriure en el domini del sentiment
i de la naturalesa, reservant per a l'home la condició
de ciutadà, és a dir, la condició de
subjecte polític. Una separació, en definitiva,
que va obrir un intens debat sobre la igualtat dels dos
sexes i que propicià, com ja s'ha dit, l'aparició
de postures feministes defensores de la possibilitat de
contribuir al progrés i d'implicar-se en la lluita
per les noves idees. Posicions que, al capdavall, intentaven
superar la dicotomia públic-privat en referir-se
al sexe femení, apostant per conciliar les dues esferes
i defensant els drets oblidats de la meitat del gènere
humà, segons l'expressió de Condorcet a l'article
"Sur l'admission des femmes au droit de cité", publicat
l'any 1790 al Journal de la société de 1789.
Una defensa ja iniciada a les Lettres d'un bourgeois de
Newhaven à un citoyen de Virginie de l'any 1787 i
uns drets entre els quals s'hi comptava també el
dret a l'educació, perquè el futur millor
i el progrés somniat pels il.lustrats només
era possible a través de l'educació del gènere
humà. Una educació que, en el cas de les dones,
patia un doble problema. Per una banda la poca consciència
social de la importància de la instrucció
de les nenes i de les noies. Però també la
convicció que l'educació femenina havia de
ser diferent d'acord amb el caràcter i les aspiracions
diferents d'ambdós sexes.
L'educació de la dona en la tradició pedagògica
europea: de Fenelon i Locke a Rousseau i Condorcet
Malgrat que les idees il.lustrades sobre l'educació
arrenquen de Locke, la concepció sobre l'educació
de la dona de la Il.lustració entronca amb la tradició
europea que reservava al sexe femení el domini de
l'esfera privada i, per tant, un ensenyament centrat en
els sabers de l'univers domèstic. Aquest havia estat
el pensament dominant des del Renaixement, simbolitzat prou
bé en l'obra de 1523 De Institutione Feminae Christianae
de J.L. Vives, on l'humanista valencià postula una
formació de la dona orientada a l'activitat útil
i virtuosa de la vida familiar. O sigui, una educació
centrada en els aspectes domèstics i morals i allunyada
de qualsevol signe de formació intel.lectual. Ben
al contrari de Rabelais que, de forma excepcional, plantejà
la necessitat de la formació de l'home complet, savi
i virtuós alhora, i imaginà la utopia dels
dos sexes igualment instruits a l'abadia de Théléme
en el seu Gargantua, una societat perfecta on els que hi
vivien "estaven ensenyats tan noblement que no hi havia
entre ells ni un ni una que no sabés llegir, escriure,
cantar, tocar instruments harmoniosos, parlar cinc o sis
llengües i compondre en cadascuna d'elles tant en vers
com en prosa".
La reforma protestant, de la mà de Luter i Melanchthon,
va suposar l'extensió de l'alfabetització
per a tothom i, per tant, també de les dones. La
Contrareforma, malgrat l'aparició de força
congregacions religioses dedicades a la instrucció
femenina en convents i en internats, va reforçar
el paper moralitzador de la dona en la societat, plantejant
la necessitat d'educar-la com a bona mare cristiana.
El segle XVII també va ser el marc d'una forta polèmica
sobre les aptituds de la dona. Una polèmica a la
qual contestaren Poullain de la Barre amb una defensa racionalista
de la identitat d'aptituds d'home i dona en el ja esmentat
De l'égalité des deux sexes i l'anglesa Mary
Astell quan, l'any 1694, proclamà en el seu A Serious
Proposal To The Ladies que el problema bàsic era
la manca d'instrucció femenina. No fou precisament
Locke qui, a través del seu utilitarisme pedagògic,
es va preocupar de l'educació femenina. El "gentleman"
dels Pensaments sobre l'educació, destinatari de
l'herència formativa de la virtut, el seny, la bona
educació i els coneixements, era masculí.
L'aparició de programes defensors d'una educació
femenina diferenciada va caracteritzar la preocupació
pedagògica del segle XVII. És el cas de Fénelon
en el Traité de l'éducation des filles (1687)
que defensa la necessitat de formar les noies i formula
un programa educatiu diferenciat, tal com ho justifiquen
les diferències entre home i dona, i centrat en els
aprenentatges bàsics i en l'educació moral
i religiosa, per assolir una dona "amb sentit comú,
diligent i cristiana". En una línea paral.lela, Madame
de Maintenon educava les nenes de la institució de
Saint-Cyr ocupant el màxim temps possible en la formació
religiosa i en els treballs manuals domèstics. En
resum, un saber incomplet i un coneixement vigilat a partir
de la religió i la moral, les quatre nocions elementals
de lectura, escriptura i càlcul i la costura i altres
treballs domèstics.
Tal com hem vist anteriorment, el segle XVIII no fou el
segle de l'educació de la dona ni molt menys Rousseau
el seu principal avalador. Al contrari, el pedagog ginebrí
associà la feminitat a la intuició i a la
pràctica i, de la mà de Júlia (La Nouvelle
Héloïse) i de Sofia, va proposar una educació
femenina orientada a la dona virtuosa, a la bona muller
i a la bona mare. Una educació diferent a la de l'home
en coherència a les diferències que la naturalesa
ha establert entre un i altre sexe. I això que Helvétius
ja havia plantejat a De l'Esprit, l'any 1758, la igualtat
en l'educació de l'home i de la dona perquè
també són iguals en les facultats de "sentit,
recordar i pensar".
El canvi de les estructures socials al qual aspiraven els
ideòlegs de la Revolució francesa havia de
ser conseqüència directa de la reforma de les
lleis i de la instrucció pública. Fou però
Condorcet qui, d'acord amb la defensa ja citada de la igualtat
de drets entre home i dona, proclamà la igualtat
dels dos sexes davant de la instrucció i es posicionà
al costat de les reivindicacions del feminisme educatiu
durant el període revolucionari. La porta de la veritable
instrucció universal quedava oberta en les Cinq Mémoires
sur l'Instruction Publique (1791): "En fi, les dones tenen
els mateixos drets que els homes; tenen, doncs, el d'obtenir
les mateixes facilitats per a adquirir el saber, l'única
cosa que els pot oferir els mitjans d'exercir realment aquests
drets amb la mateixa independència i amb la mateixa
amplitud". Una porta que Mary Wollstonecraft, amb la força
de la seva rebel.lia personal i l'optimisme revolucionari
que se li encomanà, va maldar per obrir en la lluita
pels drets i la igualtat de la dona a través de l'educació.
La vida i l'obra de Mary Wollstonecraft: la tensió
de viure en la frontera
Mary Wollstonecraft dedica la seva vida a buscar respostes
personals que permetin obrir els límits del paper
social que la condició de dona li té reservada.
D'aquesta manera preguntes com: "Què puc fer amb
la meva vida? Com puc guanyar-me la vida d'una manera acceptable?
Com guanyar la meva independència i el respecte dels
altres?" van orientar la lluita personal que va lliurar
per pensar, des d'una consciència crítica,
en el model social, econòmic i cultural de ser dona,
a la Il.lustració.
Mary Wollstonecraft neix a Spitalfields (Anglaterra) el
27 d'abril de 1759. Filla d'una família de comerciants
que no va saber mantenir la posició social en la
qual s'havia situat gràcies als negocis tèxtils
de l'avi de Mary, les dificultats econòmiques van
ser una constant en la seva vida. Durant la seva joventut
va assumir la responsabilitat de sostenir la família
des del punt de vista econòmic, sense voler renunciar
a la seva independència familiar, treballant en feines
pròpies de les dones de l'època: institutriu,
mestra d'una escola privada que ella va muntar, dona de
companyia, alhora que cercava la manera d'autoformar-se,
a través de la lectura i de la relació amb
els unitaristes dissidents anglesos.
L'any 1787 va decidir demanar feina com a escriptora a l'editor
Joseph Johnson de Londres, que va recolzar les seves idees
i publicà tots els seus llibres. Al novembre de 1792
es traslladà a París i va viure de prop la
radicalització de la Revolució Francesa. Durant
aquesta època va tenir relació amb els girondins,
un grup menys radical que els jacobins, preocupat per reconstruir
la vida social francesa. El feminisme de la Gironde va lluitar
pels drets civils de la dona, defensant les idees d'Olympe
des Gouges a la Déclaration des Droits de la Femme
et de la Citoyenne, però tot i així l'evolució
dels ideals revolucionaris va acabar amb el moviment feminista
a finals de 1793 i va tancar les portes a la igualtat civil
per la qual les dones havien lluitat.
L'any 1794, Mary W. va tenir la seva primera filla Fanny
a Le Havre, fruit de la relació que va mantenir amb
Gilbert Imlay. L'any 1795 tornà a Londres amb la
seva filla i el 1797, decidí casar-se amb l'escriptor
i pensador William Godwin. Una decisió presa, tot
i l'oposició teòrica al matrimoni que tots
dos compartien, amb la intenció de construir-se una
imatge social respectable. Pocs mesos més tard va
donar llum a la seva segona filla Mary. El 10 de setembre
d'aquell mateix any morí a Londres sense poder superar
les febres del part.
Mary Wollstonecraft va viure en la seva pròpia pell
l'agitació social, intel.lectual i política
de la Il.lustració. Tal i com explica Tomalin: "La
mort de Mary va coincidir amb l'enfonsament de gran part
del món en el qual havia cregut. Havia representat
lleialment l'esperit, l'optimisme polític, la fe
en la voluntat, en el progrés i en l'educació
propis de l'època. Havia confiat en què la
valentia i la bona voluntat podien triomfar sobre les convencions
caduques, i que l'estructura de la societat podia ser reformada
i renovada pels filòsofs. Havia imaginat generosament
que allò que volia per ella mateixa també
seria ben rebut pels membres del propi sexe i fins i tot
pels de l'altre sexe. Havia odiat la prudència, la
hipocresia i la intolerància. Si hagués continuat
vivint, hauria vist les fugides massives cap a tesis reaccionàries,
la negació i decadència espiritual dels seus
amics radicals, fets que haguessin estat tan dolorosos com
la seva pròpia agonia física" .
La trajectòria vital de Mary Wollstonecraft es pot
explicar a partir de la confrontació personal a diferents
paradoxes. La complexitat des de la qual volia donar sentit
al món que l'envoltava, la va fer viure en tensió
entre posicions situades en pols oposats, ja que pertanyien
a dos món separats: el masculí i el femení.
Entre la raó i el sentiment
Atrapada en la seva condició de dona del segle XVIII,
va fer front a la imatge social de feminitat, que considerava
la dona un objecte sexual i romàntic, per reivindicar
la identitat de la dona com un individu racional, lliure
i èticament format, sense abandonar la importància
que els sentiments tenien en la seva vida quotidiana. Mary
Wollstonecraft va compartir la ideologia i conviccions dels
dissidents anglesos de la mà de Richard Price i de
James Burghs. En aquest ambient, les dones tenien la possibilitat
de pensar de forma independent, alhora que es defensaven
valors, menys alliberadors, de sobrietat, autocontrol, abnegació
i sacrifici associats a la nova classe burgesa per contarrestar
els excessos de la classe aristocràtica. En aquest
context, l'any 1786 publica el seu primer llibre, de conducta
per a noies Thoughts on The Education of Daughters, que
tot i seguir les convencions socials del moment i promoure
el model de dona establert a la societat, recull la problemàtica
entre aparences i virtut que més tard desenvolupà
a A Vindication of Rights of Woman. Dos anys més
tard, en la novel.la Mary: A Fiction narra la vida intensa
d'una heroïna que, malgrat l'educació inadequada
que ha rebut, és capaç d'enfrontar-se al món
amb una sensibilitat diferent, allunyada del sentimentalisme
recollit a les novel.les femenines de l'època, i
amb la capacitat de pensar, fins ara considerada patrimoni
del món masculí.
Entre l'àmbit públic i el privat
Moguda per l'acció, ja que ella no volia "ser" sinó
que volia "fer", va traspassar els límits de l'esfera
privada on la societat confinava la dona, que era el lloc
dels impulsos naturals, de les emocions i del món
irracional, per endinsar-se en l'àmbit de la vida
pública caracteritzat per la racionalitat, l'objectivitat,
i el món cognoscent reservat fins a aquell moment
als homes. Entre l'any 1787 i el 1792, va conèixer
Joseph Priestley, Thomas Paine, Henry Fusely, William Godwin
i William Blake. Un cercle d'intel.lectuals radicals amb
qui va compartir l'esperit de la Revolució Francesa.
Durant aquest període va aprendre alemany i italià,
es va formar com a traductora i va treballar com a articulista
per a l'Analitycal Review. Són els anys de més
agitació intel.lectual, de formació de noves
idees i l'època més rica pel que fa a la producció
literària. Així i tot, encara va continuar
defensant la importància de la dona en l'educació
privada reflectida en la responsabilitat de la maternitat
que calia conjuminar amb la de formar-se des del punt de
vista intel.lectual.
Entre la soledat i la relació amb els altres
Mary Wollstonecraft va mantenir-se en lluita constant entre
la construcció del jo per assolir una independència
des d'on fer front a la vida a partir de les pròpies
possibilitats i la relació amb els altres des de
paràmetres diferents als de la submissió.
De caràcter difícil i individualista, es va
identificar amb la figura del caminant solitari de Rousseau
en la valoració de la pròpia sensibilitat
per trencar amb la tradició d'autocontrol en la que
havia estat educada. La voluntat d'allunyar-se del patró
de conducta de les dones de l'època que ocultaven
les seves emocions i la necessitat de compensar la felicitat
i l'afecte que no havia trobat en la seva família,
la va portar, durant la seva joventut, a implicar-se de
forma desmesurada en diferents relacions d'amistat com la
que va establir amb l'escriptora Jane Austen, als catorze
anys, i que explica així en una carta, després
d'un desengany: "Sóc una mica especial en les meves
idees sobre l'amor i l'amistat. Jo he d'ocupar el primer
lloc o cap. Admeto que la teva conducta està més
d'acord amb l'opinió general però jo prefereixo
trencar aquests límits tan estrets" , o als setze
amb Fanny Blood protegint-la de forma possessiva i absorbent.
De més gran, va mantenir intenses relacions apassionades
amb homes, tals com Henry Fuseli o Gilbert Imlay entre d'altres,
sense fer cas a les limitacions socials, buscant una amistat
veritable a través d'un equilibri de poder en la
relació que sovint no entenia de la mateixa manera
l'altra persona implicada.
Entre les dures condicions de vida com a dona i l'optimisme
per canviar el món
La infantesa de Mary W. va estar marcada per la condició
de pertànyer al sexe femení. Ignorada en l'entorn
familiar, va patir les diferències d'afecte respecte
al seu germà Ned, un any menor que ella. Va plantar
cara a una joventut plena de situacions adverses. Va assumir
la responsabilitat de sostenir la família des del
punt de vista econòmic i de vetllar per les seves
germanes des d'un caràcter fort que l'empenyia a
prendre decisions trencadores tant per a la seva vida com
per a la dels altres. L'allunyament d'Eliza del seu marit
i filla per ajudar-la a superar la depressió en la
que va caure és un exemple d'aquesta preocupació.
També el segon intent de suicidi que va viure l'any
1795, arrel de la ruptura de relacions amb Gilbert Imlay,
és una mostra de l'angoixa vital de Mary Wollstonecraft.
Malgrat tot, la mateixa disconformitat sobre la pròpia
condició femenina que la feia patir, també
la va empènyer a creure en l'educació com
a una eina per obrir les convencions socials que regien
la societat i fer-la més justa per a tots els ciutadans,
homes i dones. En el llibre A Vindication of Rights of Woman,
l'educació esdevindrà la clau per canviar
el món i fer-lo més igualitari per a tothom.
A Vindication of the Rights of Woman i la igualtat de drets
a través de l'educació: les propostes educatives
de Mary Wollstonecraft
A Vindication of the Rights of Woman (1792) té com
a objectiu promoure la presa de consciència d'una
nova identitat de les dones burgeses allunyada de la concepció
dominant sobre la naturalesa femenina, amb la intenció
que els canvis de cada persona repercuteixin en la millora
del món. Aquest canvi de mentalitat que Wollstonecraft
pretenia aconseguir abastava tota la societat, veient en
l'educació la clau per promoure els canvis socials
que permetessin repensar la igualtat de drets dels dos sexes.
La dimensió política de A Vindication of the
Rights of Woman, difereix de l'obra que Wollstonecraft va
escriure l'any 1790, A Vindication of the Rights of Men,
en la qual l'autora va replicar les tesis que Burke desenvolupà
a Reflections on the Revolution in France, defensant la
injustícia social i el poder de la religió
vinculat a l'Antic Règim. Burke atacava la ideologia
política dels dissidents anglesos, que considerava
perillosa per a Anglaterra, sempre contrari als canvis polítics
i socials de la Revolució. Així, Wollstonecraft,
en A Vindication of the Rights of Men fa una crida als sentiments
polítics i humans per defensar el nou model de societat
més igualitari per a pobres i rics i per a homes
i dones i reivindicar principis socials que ella havia assumit
com a propis. Aquest to social perd rellevància en
A Vindication of the Rights of Woman, on tot i presentar
un debat polític en relació a la inclusió
o exclusió de les dones en la societat burgesa, centra
la discussió en l'educació femenina com a
socialització, incorporant temes referents a les
relacions personals i a les experiències culturals,
emocionals i subjectives i situant l'individu autònom
i independent en el centre de la seva teoria política
.
Les propostes educatives que desenvoluparà en la
segona A Vindication es fan ressó del debat cultural
endegat a Anglaterra durant el segle XVIII en relació
a l'educació com una eina de reforma social i de
presa de conciència de les classes mitjanes britàniques.
No era la primera vegada que l'autora es posicionava sobre
aquest tema. L'any 1790, Wollstonecraft fa una ressenya
sobre la publicació Letters on Education de Catherine
Macaulay a l'Analytical Review, i en ella expressa el seu
acord amb les idees de Macaulay en relació a la necessitat
que les dones rebin una formació racional, igual
per a homes i dones, per tal de combatre la frivolitat i
la trivialitat. L'any 1791 l'Assemblea nacional francesa
aprova la Constitució i exigeix un sistema educatiu
nacional i públic. És un moment de publicació
de nombrosos informes i projectes sobre la instrucció
pública (Talleyrand-Perigord, Condorcet, Lepeletier
de Saint-Fargeau, Lakanal, Daunou). En aquest context Wollstonecraft
respon amb A Vindication of the Rights of Woman, al Rapport
sur l'Instruction Publique de Talleyrand per tal de revisar
i ampliar la igualtat d'oportunitats en l'educació
de les dones amb l'objectiu de fonamentar, no només
l'accés de les dones a l'educació, sinó
també de justificar en quina mesura l'educació
femenina havia de ser igual o diferent a l'educació
masculina, en una clara oposició a les idees pedagògiques
de Rousseau.
Els principis que articulen l'obra són: la "perfectibilitat"
de la naturalesa humana com a la capacitat de tendir a la
millora i la felicitat, la igualtat social entre tots els
individus, i el dret que homes i dones puguin ser responsables
del propi destí. El debat públic del destí
de les dones, tal com ja s'ha comentat, estableix noves
maneres de concebre la identitat de la dona més enllà
de l'àmbit domèstic mitjançant l'accés
a la raó, a la virtut i al coneixement que distingeixen
la naturalesa humana, i té repercussió en
les lleis que regeixen la societat per canviar la percepció
que tenen sobre sí mateixes: "Rousseau diu: 'eduqueu
a les dones com a homes i com més s'assemblin al
nostre sexe menys poder tindran sobre nosaltres'. No desitjo
que tinguin poder sobre els homes sinó sobre elles
mateixes".
L'obra, escrita en sis setmanes, recull diferents idees
que són justificades de forma impulsiva, desordenada
i de vegades repetitiva. En els tres primers capítols,
estableix els drets i deures de la humanitat i la importància
de considerar els homes i dones com a individus amb les
mateixes oportunitats. Analitza les característiques
que la societat atribueix al sexe femení i insisteix
en la responsabilitat de les dones perquè assumeixin
la possibilitat de canviar el seu propi destí. Així,
un dels objectius centrals d'aquests capítols és
transformar la identitat social de les dones ampliant les
capacitats que caracteritzen la seva manera de ser mitjançant
l'educació de les diferents dimensions humanes: la
intel.lectual, la moral, l'afectiva, la física i
la de la sensibilitat: "Per tant, l'educació més
perfecta, és en la meva opinió, un exercici
de l'enteniment, calculat de la millor manera possible per
enfortir el cos i formar el cor."
En els capítols IV, V i VI, l'autora s'enfronta amb
els plantejaments de Rousseau, del Doctor Fordyce, del Doctor
Gregory i de Mdme D'Staël entre d'altres, i critica
algunes de les argumentacions de l'època que servien
per educar les dones en la debilitat natural i en l'obediència
al poder masculí, sota l'habilitat d'excitar les
emocions dels homes: "Sembla que hagi d'existir una autoritat
absoluta i incontrovertida en algun lloc, ¿Però
no és això una apropiació directa i
exclussiva de la raó? Així s'han confinat
els drets de la humanitat a la línia masculina començant
per Adan. "
Al llarg dels tres capítols següents caracteritza
les virtuts morals de les dones, aprofundeix en les diferències
entre aparences i virtut, que ja va apuntar en Thoughts
on The Education of Daughters, entenent la virtut com la
capacitat d'enfortir el caràcter de la dona per fer
front a les convencions que l'eduquen en les aparences,
i defensa la necessitat d'igualtat social i d'independència
de la dona respecte l'home: "Cal establir una igualtat més
gran en la societat o la moralitat mai guanyarà terreny,
i si la meitat de la humanitat està encadenada pel
destí, aquesta igualtat virtuosa mai s'assentarà
amb fermesa (...) És và esperar virtut de
les dones fins que no siguin independents en cert grau,
fins i tot és và esperar aquesta fortalesa
de l'afecte natural que les faria bones esposes i mares."
En els capítols X, XI i XII critica l'autoritat paterna
com a forma de submissió amb més repercussions
negatives en les filles que en els fills, aportant algunes
idees per encaminar aquesta autoritat cap al raonament,
l'afecte i la tolerància. Caracteritza el paper de
la mare en l'educació privada a partir de la raó,
per poder consolidar des dels primers anys de vida l'equilibri
emocional adult. I finalment concreta les característiques
que atribueix a l'educació nacional pública.
Defensa els principis instituïts per la Revolució
Francesa: igualtat i gratuïtat. Promou la necessitat
d'educar l'autonomia de l'infant, estableix unes condicions
físiques per tal que els infants, nens i nenes, puguin
alternar activitats sedentàries amb altres a l'aire
lliure. Defensa les escoles mixtes. Critica durament l'educació
escolar de l'època. I insisteix en la importància
de l'educació a través de l'accés al
coneixement i a la raó: "La conclusió que
vull extreure és evident. Fem de les dones criatures
racionals i ciutadanes lliures i ràpidament es tornaran
bones esposes i mares, sempre que els homes no descuidin
els deures de marits i pares."
Mary Wollstonecraft tanca l'obra amb propostes de canvi
i de millora que puguin orientar l'educació de les
dones per a la defensa de la igualtat de l'educació
dels dos sexes, i manifesta la seva indignació per
les condicions i prejudicis socials a què es veu
sotmesa la dona del segle XVIII.
L'obra va ser ràpidament difosa per Europa i Estats
Units. Va esdevenir una referència pel feminisme
basat en la igualtat de la dona, que requeria una nova manera
d'actuar i d'entendre els drets de tots els individus i,
més concretament, una nova manera d'entendre les
relacions entre homes i dones per transgredir els límits
entre l'esfera privada i la pública, que cada sexe
tenia atribuïda. En definitiva, l'obra va aportar al
debat públic que els valors socials de la individualitat
també eren femenins.
Epíleg: del somni il.lustrat a l'optimisme científic
i creador de Frankenstein
El somni il.lustrat sobre el progrés i la millora
de la condició femenina a través de l'educació
rebé l'impacte, a França, de la repressió
sobre el moviment revolucionari femení a partir de
1793. La ciutadana es convertí novament en senyora
o senyoreta, després de dissoldre's el Club de Dones
Republicanes Revolucionàries i de prohibir-se el
drets d'associació i altres drets polítics
per a les dones. Aquest i altres fets no estroncaren però
l'estela de Mary Wollstonecraft que pot resseguir-se en
les aportacions de la socialista utòpica Flora Tristan
a la França de la primera meitat del segle XIX. En
el marc de la revolució industrial, Tristan coneix
i segueix com a model l'obra de Wollstonecraft, freqüenta
els ambients saint-simonians i fourieristes i s'ocupa de
la situació del proletariat i de la dona de classe
obrera. El capítol tercer de la Union ouvrière
(1842) conté una declaració dels drets de
la dona, fent èmfasi en el dret a una mateixa educació
i a una mateixa formació professional.
Als Estats Units, dones com Lucretia Mott i Elisabeth Cady
Stanton protagonitzaren l'episodi de Seneca Falls l'any
1848 on, una Declaració de Sentiments i Resolucions
denunciava els abusos exercits per l'home sobre la dona
i proclamava la igualtat entre els dos sexes. L'accés
a l'educació també formava part de tot el
conjunt de peticions que anticipaven les demandes del feminisme
contemporani. Un feminisme que, al segle dinou, tindrà
també com a pionera l'espanyola Concepción
Arenal, l'obra de la qual s'estudia en aquest mateix volum.
Una obra que, lògicament, va molt més enllà
de l'aposta per l'educació domèstica que va
fer Josefa Amar y Borbón l'any 1790 en el seu Discurso
sobre la educación física y moral de las mujeres.
L'altre herència de Mary Wollstonecraft és
la pròpia filla Mary W. Shelley, l'escriptora romàntica
i esposa del poeta Percy B. Shelley. Coneguda per la seva
novel.la Frankenstein or the Modern Prometheus, simbolitza
l'etapa d'optimisme científic que amarà el
segle XIX . El mite de la fabricació d'una criatura
humana era possible en la imaginació d'una ment notablement
influenciada pels avenços científics i les
llegendes sobre golems i homes artificials. Un segle més
tard, l'any 1915, serà Gustav Meyrink, qui recollirà
a la novel.la El Golem les llegendes medievals sobre un
rabí que desenvolupa un home de fang. Aturem-nos
però en l'obra de Mary Shelley i en el monstre construït
i animat pel doctor Victor Frankenstein, fent realitat el
somni de la fabricació d'un home nou. Un somni que,
tal com planteja Philippe Meirieu en l'assaig Frankenstein
educador, permet el joc intel.lectual de qüestionar
la pedagogia de la "fabricació de l'altre" i d'aferrar-se
a la idea d'una educació com a "construcció
d'un mateix". Sens dubte, una bona manera de retornar a
la personalitat de Mary Wollstonecraft i a la seva biografia
com un procés d'autoformació i de lluita per
a l'educació d'aquelles que compartiren amb ella
la condició de ser dones.
Bibliografia
a) Obres publicades de Mary Wollstonecraft
Thoughts on the Education of Daughters: With Reflections
on Female Conduct, in the More Important Duties of Life.
London: Joseph Johnson, 1787. Facsímil de Garland
Publishing Inc., 1974.
Mary, A Fiction. London: Joseph Johnson, 1788. Reimpressió
Penguin Books, 1992.
Original Stories from Real Life: With Conversations Calculated
to Regulate the Affections and Form the Mind to Truth and
Goodness. London: Joseph Johnson, 1788.
The Female Reader: Or, Miscellaneous Pieces, in Prose and
Verse: Selected from the Best Writers, and Disposed under
Proper Heads: For the Improvement of Young Women. London:
Joseph Johnson, 1789. Facsímil Scholars' Facsimiles
& Reprints, 1979.
A Vindication of the Rights of Men, in a Letter to the Right
Honourable Edmund Burke. London: Joseph Johnson, 1790. Facsímil
Scholars' Facsimiles & Reprints, 1960.
A Vindication of the Rights of Woman, With Strictures on
Political and Moral Subjects London: Joseph Johnson, 1792.
Reimpressió Penguin Books, 1975. Edició actual
en castellà: Vindicación de los derechos de
la mujer. Madrid: Cátedra, 1996.
An Historical and Moral View of the Origin and Progress
of the French Revolution; and the Effect It Has Produced
in Europe. London: Joseph Johnson, 1794. Facsímil
Scholars' Facsimiles & Reprints, 1975.
Letters Written During a Short Residence in Sweden, Norway,
and Denmark. London: Joseph Johnson, 1796. Reimpressió
Penguin Books, 1989.
Maria or The Wrongs of Woman (1798, obra pòstuma
i inacabada). Oxford University Press, 1976.
b) Obres de consulta
Carré Pons, Antònia i Llinàs Carmona,
Concepció. La lluita de les dones per la seva ciutadania.
Barcelona: Institut Català de la Dona, 1995.
Condorcet. La instrucció pública. Vic: Eumo,
1996.
Condorcet, De Gouges, De Lambert i altres. La Ilustración
olvidada. La polémica de los sexos en el siglo XVIII.
Barcelona: Anthropos, 1993.
De Martino, Giulio i Bruzzese, Marina. Las filósofas.
Madrid: Cátedra, 1996.
Duby, G. i Perrot, M. Historia de las mujeres. Del Renacimiento
a la Edad Moderna. Tomo 3. Madrid: Santillana, 1992.
Ferrone, Vincenzo i Roche, Daniel (eds). Diccionario histórico
de la Ilustración. Madrid: Alianza, 1998.
Flórez Miguel, Cirilo. La filosofía en la
Europa de la Ilustración. Madrid: Síntesis,
1998.
Hazard, Paul. El pensamiento europeo en el siglo XVIII.
Madrid: Alianza, 1991.
Locke, John. Pensaments sobre l'educació. Vic: Eumo,
1991.
Molina Petit, Cristina. Dialéctica feminista de la
Ilustración. Barcelona: Anthropos, 1994.
Nuño Gómez, Laura (coord). Mujeres: de lo
privado a lo público. Madrid: Tecnos, 1999.
Rossi, Alice S. The feminist papers: New York: Columbia
Universty Press 1988. Rousseau, Jean-Jacques. Emili o de
l'educació. Vic: Eumo, 1985.
Shelley, Mary W. Frankenstein o el moderno Prometeo. Madrid:
Alianza, 1998.
Todd, Janet (ed.). Mary Wollstonecraft. Political Writings.
Canada: Oxford Universty Press, 1994.
Tomalin, Claire. Vida y muerte de Mary Wollstonecraft. Barcelona:
Montesinos, 1993.
Vega Rodríguez, Pilar. Mary Shelley. La gestación
del mito de Frankenstein. Madrid: Alderabán, 1999.
VVAA. 1789-1793, La voz de las mujeres en la Revolución
francesa. Barcelona: laSal, 1989.
Woolf, Virginia. "Mary Wollstonecraft", dins Las Mujeres
y la Literatura. Barcelona: Lumen, 1981.
salut, revolució
i lluita
Algunes
dates de l'obtenció
del dret a vot de les dones al món
Anar
a l'inici
Si
voleu veure la página violeta
Manifestacions Internacionals per l'Alliberament Gai,
Lèsbic i Transsexual
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta
de reconeixement a la vida i l'obra de María
Zambrano
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Carmen Martín Gaite
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Dulce Chacon
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Susan Sontag
cliqueu aquí |
| |
Si
voleu veure la página violeta de
reconeixement a la vida i l'obra de
Elfriede Jelinek
cliqueu aquí |
|
